Carta oberta a Silvia Taulés

Ens han fet creure que els catalans no podem fer servir la nostra llengua amb la mateixa normalitat que ho fa un senyor o una senyora de Valladolid o de Milà.

Ens han fet creure que parlar sempre en castellà a Catalunya es de “rebels” (paraules textuals de la Silvia).

Ens han fet creure que parlar sempre en català a Catalunya o a qualsevol altre zona catalanoparlant es de “talibans”

Fixeu-vos que els “grans casos de talibanisme català” son, senzillament, algú que fa servir (o intenta fer servir) la seva llengua amb normalitat. Algú que te la gosadia de fer servir la seva llengua per comunicar-se amb el cambrer, amb el taxista, amb el perruquer o amb una trucada de la seva operadora de telefonía móvil.

I no parlo només del cas d’en Quimi Portet, doncs a cada cas particular sempre s’hi poden trobar comportaments mes o menys criticables, parlo del debat de fons, que es el que importa.

Ens han fet creure que la nostra llengua no te el mateix rang ni els mateixos drets que el castellà tot i que ambdues son igual d’oficials a Catalunya, País Valencià i a les Illes.

Ens han fet creure que la nostra llengua no es una llengua per comunicar-se, com totes les altres llengues del món, sino un eina per fomentar la diferència, per enfrontar, per crispar, en definitiva per fotre.

Ens han fet creure que la nostra llengua es una llengua de segona categoría fins i tot a la nostra terra.

Ens han fet creure que si contestes en català a un castellanoparlant ets un maleducat encara que t’entengui perfectament.

Ens han fet creure que si contestes en castellà a un catalanoparlant ets un ciutadà del mon que fa servir la seva llengua amb normalitat.

I sabeu que es el pitjor de tot? Doncs que molts ens ho havíem cregut. I no només ens ho havíem cregut sino que ho havíem interioritzat.

 

Però mirem el que diu l’article 128-1 del Codi de consum:

les persones consumidores, en les seves relacions de consum, tenen dret a ser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin.

també diu:

les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen la seva activitat a Catalunya -encara que tinguin els serveis organitzats des de fora- han d’estar en condicions de poder atendre els consumidors i consumidores en qualsevol de les llengües oficials de Catalunya.

Òbviament això a la Silvia l’hi deu semblar malament, l’hi deu semblar malament que es garanteixin els drets linguistics de les persones. Potser també l’hi deu semblar malament que es garanteixin els seus drets d’orientació sexual o religiosa.

I suposo que també l’hi deuen semblar malament les mes de 500 lleis espanyoles que obliguen a fer servir el castellà, per exemple en l’etiquetatge.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s